La plaça salvatge

La poesia de Tomas Tranströmer neix d’una tensió constant entre la llum i la fosca, d’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en l’home. A través d’una poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre surt a la superfície un llamp inesperat que ho vivifica. La psicologia, la metafísica i la tradició literària són els altres eixos sobre els quals descansa la seva obra, una de les més importants de la lírica contemporània.